EL CUENTO DE HÉCTOR
 
 
Iván Torres
 
Narrador de contes, escriptor, pedagog i professor universitari colombià, amb llarga experiència i sòlida formació en les arts escèniques: narració oral, improvisació, expressió corporal, veu, processos creatius i dramatúrgia. També cal destacar la seva dedicació a activitats relacionades amb les cultures urbanes juvenils, enfocades des de la perspectiva dels drets humans, el treball, el conflicte armat a Colòmbia, la delinqüència, el desplaçament forçat, el reclutamento de nens i joves i la solidaritat.

El vam conèixer el 1999, en un festival internacional de narradors que es va celebrar a Bucaramanga, Colòmbia. Allà ens va parlar sobre el seu treball cultural i social amb la Fundación Rayuela, la qual presideix, sobre el seu passat político amb el moviment M-19 i sobre la idea que feia temps li rondava pel cap, la de trobar-li una funció a l’art en temps de guerra, la de concretar una funció social per al cuentero. Tres anys després d’aquella trobada, a l’agost del 2002, vam viatjar a Bogotá per a veure de prop el seu treball amb els joves ex combatents.

 
 
 
Héctor Arango
 
Va ingressar en la guerrilla als 10 anys. Als 15, quan ja era cap d’una de les columnes mòbils de les FARC, va ser greument ferit i capturat en una operació militar de l’exèrcit colombià.

Després de l’alta a l’hospital, el duen a una casa d’acollida de l’Estat ja que encara és menor d’edat. Poc després forma part de la vintena de joves ex-guerrillers o paramilitars que integren el programa Casas Juveniles on es treballa la reinserció i el desaprenentatge de la violència mitjançant diferents eines tals com la narració oral.

Mentre es gravava aquest documental, Héctor va fer els 18 anys.

 
Tornar