CineKm0 al Casal Pirineu de Can Baró
Category Archives: audiovisuals
Sessions de CineKm0 al Casal Pirineu Can Baró
Novembre i desembre de 2022. Sessions del Cicle de CineKm0 al Casal Pirineu del barri Can Baró de Barcelona. Aquí teniu alguns moments de la primera projecció. Vam veure el documental i projecte transmèdia d’Oscar Dhooge “Francisco Alegre, la memòria barraquista de Bardelona” i va ser una trobada entranyable amb el veïnat protagonista d’aquells temps.
Torna el cinema a la fresca a la Font del Carbó
Col·laborem de nou amb el cicle de CineKm0 de Quirhort a la Font del Carbó, l’hort urbà del barri de La Salut de Barcelona. El divendres 8 de juliol, primera sessió!
Cinema a la fresca del Quirhort a “La font del Carbó”
La comunitat Quirhort inaugura el 7 de juliol l’espai La font del Carbó amb CineKm0, sessions de cinema a la fresca que es faran a unes instal·lacions autoconstruïdes pel veïnat. Una meravella amb la que hem col·laborat! Esteu convidades! Al carrer Marianao, 2 de Barcelona (Barri La Salut)
“El Quirhort a la Font del Carbó”, amb Arnau Vilardebò i “Decidir los que comemos”, amb Marisol Soto Romero
El cuento de Héctor
El cuento de Héctor és una sèrie documental produïda per bandavisual amb direcció i guió de Marta Hincapié Uribe i Marisol Soto Romero. En el context del conflicte armat colombià, l’obra audiovisual segueix entre el 2003 i el 2009 un taller de narració oral que imparteix el professor i narrador Iván Torres a Héctor Arango, un adolescent exguerriller de les FARC.
Es creuen dos intents, el de l’alumne que vol contar la seva pròpia història i el del professor, que resumeix així: “A ver si consigo robarle un pelao a la guerra”
Aquesta sèrie documental té el seu propi lloc web aquí
Pallassos al Nepal
Aquesta producció de bandavisual és un recull de clips audiovisuals sobre l’expedició Elsa Moreno 2004 al Nepal
Aquí podeu veure el clip Amb una gorra
A l’octubre de 2004, Desastrosus Cirkus (Nou Barris, Barcelona) va organitzar una expedició de Pallassos sense Fronteres. Les actuacions van tenir lloc, principalment, en les províncies de Morang i Jhapa, a l’Est del Nepal, on estaven els camps de refugiats bhutanesos: allà vivien més de 100.000 persones i duien 14 anys esperant el moment de tornar a la seva terra, Bhutan, d’on van ser expulsats pel rei Jigme Singye Wangchuck.
L’existència d’aquests refugiats ha estat pràcticament desconeguda pels mitjans de comunicació massius, on les referències a Bhutan es limiten a destacar-lo com un país exòtic, de religió budista, aïllat de tot.
Els artistes també van actuar en una escola pública de Damak, en la comunitat rural de Urlabari i a Kàtmandu: hospital infantil Kanti, Teresa Academy de Maiti Nepal, centres Siphal, Sharad i Balmadir de NCO (Nepal Children Organization) i Centre de Recepció de Refugiats Tibetans.
Un altre clip, aquest es titula Rialles
Aquesta expedició es va poder realitzar gràcies a Elsa Moreno, una acròbata de Barcelona que al morir va deixar en testament uns diners per a tal menester, per això duu el seu nom. En la foto més avall mostrem una foto d’ella fent una acrobàcia.
Kanoê i Akuntsu, la meva visita
Aquesta producció de bandavisual és un documental que mostra el que va succeir davant la càmera de Marisol Soto Romero durant la seva visita a una comunitat de deu supervivents de les tribus Kanoê i Akuntsu, a Rondônia, Brasil.
Al 2000, vaig tenir l’oportunitat de viatjar a la vall del riu Corumbiara de Rondônia amb l’indigenista Marcelo dos Santos i conèixer als deu supervivents de les comunitats indígenes aïllades Kanoê i Akuntsu.
Marcelo havia forçat el contacte i havia fet pública la existència d’aquestes persones en la premsa brasilera i internacional. La terra on vivien havia estat venuda i el seu propòsit era evitar que les obliguessin a fugir o que les matessin.
La meva visita té lloc cinc anys després d’aquell primer contacte, quan la demarcació del territori i el seu dret a romandre en ell encara està per resoldre.
Vaig gravar el que anava passant davant meu i en tornar del viatge vaig decidir compartir-ho amb un muntatge mínim, pràcticament en brut.
Marisol Soto Romero
Emocions x minut
Entre el 2006 i el 2011 hem fet tallers d’educació en comunicació que anomenem emocions x minut a Barcelona, Montevideo, Soacha, Medellin, Atánquez i San Cristóbal de las Casas.
Son tallers que formen a la ciutadania en la lecto-escriptura audiovisual i desenvolupen una anàlisi crítica dels missatges.
La idea és que cada participant gravi i editi un vídeo d’un minut en paral·lel a les classes teòriques, converses o anàlisis de diferents missatges.
Aquí teniu un article publicat a la revista Comunicar que fa una reflexió sobre la implementació dels tallers emocions x minut
Les emocions x minut de KINAL (2011)
El taller es va fer en col·laboració amb RAI (Recursos d’Animació Integral) i K’inal Antzetik i van participar 8 dones joves. Va tenir lloc a San Cristóbal de las Casas, Mèxic, del 6 al 30 de gener de 2011.
El nom de K’inal Antzetik en la llengua maya tzeltal vol dir Terra de dones.
Les sesions es van fer sota la direcció de Sandra Takagi (bandavisual) amb la col·laboració de Lydia Reich (Kinal) i IbanEk (RAI). També van fer de tutores Neus Ballús i Anna Soler.
Les emocions x minut d’ÁRBOL (2009)
El taller es va fer en col·laboració amb ÁRBOL TEVÉ PARTICIPATIVA del 6 al 30 de juliol de 2009 a l’Institut Nacional de la Joventut, INJU, a Montevideo, Uruguai . Van participar catorze persones, formadores i coordinadores d’Árbol, una entitat que promou la producció de vídeos comunitaris. Les sessions van ser dirigides per Marisol Soto Romero i César Sempere i coordinades per Inés Grah i Paula Souza.
Les emocions x minut de RAI i EICA (2009)
El taller es va fer entre el 16 de febrer al 3 de juny de 2009 en col·laboració amb les entitats RAI (Recursos d’Animació Intercultural) i EICA (Espai D’inclusió i formació Casc Antic) que desenvolupen projectes d’educació i dinamització cultural al barri El Raval de Barcelona. Van participar deu persones, formadores i treballadores socials. Les sessions van ser dirigides per César Sempere i Sandra Takagi
Grava, captura i publica (2009)
Taller d’acció audiovisual fet a l’agost de 2009. Van participar 8 joves que s’estaven formant en fotografia i que col·laboraven en la recuperació de la memòria del barri de Santa Cruz de Medellin, Colòmbia, (projecte Forma2 en el Arte, amb el suport del Programa de Planeación Local y Presupuesto Participativo de l’Alcaldia de Medellin).
Es van formar dos grups de treball que van entrevistar els veïns més grans perquè els hi expliquessin com era el barri abans. En 14 hores es van fer dos vídeos que es van penjar en el canal YouTube de la Corporación Cultural Nuestra Gente. L’equip docent el van formar Marisol Soto Romero i Paula Andrea Benítez.
Cal destacar que aquests joves feien servir per primer cop la càmera de vídeo i el programa d’edició de l’ordinador. Durant el procés creatiu, i a través de l’experiència pròpia, es va fomentar l’anàlisi crítica, reflexionant sobre les decisions que comporta la creació d’un missatge, com ara la subjectivitat i la versió de la realitat que queda fixada en un producte audiovisual. L’objectiu era que prenguessin consciència del potencial que tenen avui dia com a actors mediàtics a la xarxa.
A més de ser una pràctica per l’apropiació de les eines tècniques va ser una forma de conèixer la producció audiovisual de principi a fi, i el millor és que es va convertir en un espai per al lliure exercici de comunicar-nos des dels nostres referents més propers
Valoració de l’equip de Nuestra Gente
Les emocions x minut de la CASA AMARILLA (2007)
El taller es va fer en col·laboració amb la Corporación Cultural Nuestra Gente de Medellin, Colòmbia, del 30 de abril al 26 de maig de 2007 , i va tenir lloc a la seva seu, el centre cultural Casa Amarilla. Van ser 20 sessions de tres hores, dirigides per Marisol Soto Romero i Montserrat Pujantell.
Els participants, deu persones amb edats compreses entre els 19 i els 27 anys, estaven vinculats als projectes Construyendo Artistas para la Vida, Corporación Picacho con Futuro, Memoria Cultural de Moravia, La Jícara i Teatro Efímero.
Les emocions x minut dels KANKUAMO (2007)
Es va treballar en col·laboració amb la Organitzación Indígena Kankuama entitat que lidera amb el suport de la Comissió Nacional de Televisió la posada en marxa de Kankuama TV, el primer canal indígena de televisió comunitari a Colòmbia.
El taller es va fer en set jornades intensives, dirigides per Marisol Soto Romero , de l’11 al 17 de juny de 2007, a Atánquez, seu de la nova televisió i capital del Resguard. Vam disposar dels serveis del Telecentre d’Atánquez.
Van participar 10 persones, seleccionades entre els estudiants del Diplomat de Televisió que s’estaven preparant per a gestionar el nou canal, una per cada comunitat implicada en el projecte.
Les emocions x minut de la TRINITAT (2007)
L’any 2007 l’associació Finmatun va proposar a bandavisual una col·laboració molt especial: realitzar el taller emocions x minut a la presó de joves de Trinitat, a Barcelona, emmarcat en el seu programa d’educació audiovisual per al centre.
Els tutors Cèsar Sempere i Sandra Takagi van ser els encarregats de dirigir dos tallers amb dos grups diferents.
En cada grup, vuit joves van treballar amb les càmeres, van dibuixar story-boards, van veure i analitzar vídeos, anuncis, van riure i també discutir. Finalment dels seus caps i sobretot, del seu cor, van sortir setze històries, setze vídeo-minuts intensos que no deixen indiferent a ningú.
Les emocions x minut de RAVAL/ROQUETES (2007)
Aquest és el vídeo-minut de Stéphany Hébert una de les participants al taller es va fer a Barcelona durant la tardor del 2007 en col·laboració amb l’Associació Joves del TEB i el Forn de Teatre Pa’tothom, del barri del Raval, i el Kasal Roquetes i l’Ateneu Popular, de Nou Barris.
Van ser 12 sessions de tres hores dirigides per Marisol Soto Romero, Cristian Penedès i Almendra Salazar. Els cinq participants, amb edats compreses entre els 12 i els 17 anys, van produir tres vídeos d’un minut.
Les emocions x minut de la CASA SHA (2006)
El taller es va fer entre juliol i agost de 2006 al centre cultural Casa Sha de Soacha, a Colòmbia, amb la col·laboració de dues entitats locals, la Fundación Cultural Rayuela de Bogotà i el Colectivo de Artistas y Cultores de Soacha.
Marisol Soto i Sílvia Leiva, de bandavisual, van ser les tutores i Luisa Fernanda Useche, de Rayuela, es va encarregar de la logística i de la coordinació.
Van participar vuit persones, amb edats compreses entre els 17 i els 27 anys, entre elles les tres artistes del graffiti que formaven el grup HORDAESEA i gestionaven la Casa Sha.